L’ús de l’escriptura marca un punt determinant en el pas de la prehistòria a l’edat antiga. L’escriptura ha permès que avui coneguem moltes coses dels nostres avantpassats. La història antiga comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba amb la caiguda de l’imperi romà. La península ibèrica la van habitar els descendents dels antics pobles prehistòrics, però també hi van arribar de fora, com els grecs i els romans, que van imposar la seva civilització.
ELS IBERS
Els ibers són els primers pobladors dels que tenim constància a Catalunya. Vivien en tribus i es van anar instal·lant a la península cap el segle VII abans de Crist. Vivien al llarg de la costa mediterrània i van rebre el nom d’ibers tots els pobles que vivien a l’entorn riu Ebre (Iberus).
Característiques dels ibers:
* Construïen poblats al cim dels turons, envoltats de muralles i torres per defensarse.
* Vivien en cases petites, fetes amb una base de pedra, parets i sostres fets de toves (una mena de maons fets amb palla, fusta i fang).
* Parlaven la mateixa llengua i tenien un sistema d’escriptura propi, que encara no s’ha pogut desxifrar.
* Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de la pesca. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart. Varen difondre l'ús de l'arada i adoptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitjà de la salaó. * Coneixien el ferro i varen servir el torn per fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes d'orfebreria, joies (plata i or) i d'armes.
* Practicaven el comerç, sobretot amb els grecs, que a canvi de blat i metalls, els proporcionaven peces de ceràmica, joies, perfums, etc. Els ibers d'Empúries foren el primer poble que va encunyar monedes al segle V a.C.
* Donaven culte al sol, com a ésser suprem, adoraven la lluna i els estels, els arbres, l’aigua i les muntanyes.* Pel que fa a l’art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la Dama d'Elx. També ens han quedat moltes obres fetes amb ceràmica.
* Els ibers incineraven els seus difunts en un lloc específic: la necròpolis. Desaven les cendres dins una urna i sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia la persona quan era viva com ara armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...
LA CIVILITZACIÓ GREGA
Mentre Roma encara era un poble de camperols, al Mediterrani hi havia dues grans potències: els grecs i els fenicis. Cap al 600 a.C. aquests dos pobles arribaren a les costes mediterrànies.
Els fenicis pujaven pel riu Ebre fins més amunt de Tortosa i comerciaven amb el seu vi, que portaven en àmfores, a canvi d'objectes de coure i bronze.
Els grecs fundaven colònies per tota la mediterrània. A terres catalanes, la primera colònia que van fundar fou Empòrion (Empúries) i ben aviat Rhode (Roses).
Conocemos bastante bien la vida de Atenas, gracias a la literatura (comedias y discursos) y al arte (cerámica). Éstos son algunos de esos detalles:
En la ciudad no había casas ostentosas o grandes palacios.
La mayoría de las casas estaban construidas con barro y madera. Solían tener una sola planta, en el caso de que hubiera dos, solían tener una escalera exterior.
El mobiliario estaba formado por baúles, camastros, sillas, etc.
Sabemos que los hombres solían pasar mucho tiempo fuera de sus viviendas y por ello no se preocupaban por tener grandes lujos.
Un día cualquiera
Veamos qué tipo de vida hacía un ciudadano ateniense medio. Por la mañana se vestían y tomaban un poco de comida: pan con aceite y aceitunas.
Las mujeres apenas salían de casa, dedicaban bastante tiempo a su arreglo personal, usaban cremas, perfumes, adornos y joyas.
Los hombres pasaban la mañana en el ágora o en el campo cuidando de sus negocios y de sus tierras.
Al mediodía tomaban algo ligero para comer y descansaban. Después solían ir a los baños y a las barberías. Al caer la tarde volvían a casa para cenar, esta era la comida más importante del día. A veces se cenaba en familia, en otras ocasiones había invitados. En ese caso, tras la cena se celebraba un simposion (τὸ συμπόσιον: "bebida en común")
Los symposia o banquetes
Cuando los invitados llegaban a la casa del anfitrión se descalzaban y los esclavos les lavaban los pies.En algunas ocasiones se ponían guirnaldas. A continuación se tumbaban a comer, reclinados en lechos, tomaban la comida servida en mesas bajas. No usaban cubiertos, cogían la comida con la mano derecha. Si las mujeres de la casa habían estado presentes, se retiraban de la sala y los hombres bebían vino mezclado con agua. Ése era propiamente el simposion.
Cultura :
Van ser els primers a desenvolupar la filosofia (“amor al saber”). Van fer grans avenços en medicina, astronomia, matemàtiques, geografia, etc.
L’art clàssic grec
Malgrat que al llarg dels segles l’art grec va anar evolucionant, les característiques que va adquirir al segle V a.C., especialment a la polis d’Atenes, s’han convertit en el punt de referència per a tota la Història de l’Art posterior.
Els artistes grecs van reflectir l’optimisme que vivia la societat en les seves obres. Van esforçar-se per fer un art al servei dels homes del seu temps, un home que era la mesura de totes les coses, en contraposició a les civilitzacions orientals on més aviat s’intentava mostrar la grandesa dels déus davant la petitesa dels humans.
Els grecs reien en una bellesa ideal, basada en l’equilibri i l’harmonia entre totes les parts. Això va portar-los a estudiar molt profundament les proporcions de l’anatomia humana i les mesures més harmòniques dels edificis, entre d’altres. Aquesta forma de concebre l’art, com a creadora de bellesa, l’anomenem idealisme.
Les ciutats. Com que el relleu grec era molt accidentat, el transport i el comerç eren difícils per terra. Per això, les ciutats solien estar situades a prop del mar, on les comunicacions eren més fàcils.
Les ciutats tenien carrers estrets, tortuosos i foscos. Per exemple, la ciutat d’Atenes no tenia un pla urbanístic regular; la majoria de les cases eren molt modestes, i aquestes i els petits tallers annexos estaven distribuïts en carrers estrets i serpentejants. A Atenes hi havia barris amb cases més àmplies, on vivien els rics, però la major part dels ciutadans acomodats vivien als afores o a les zones rurals. Durant el dia, la gent feia molta vida al carrer, però a la nit la ciutat esdevenia fosca i insegura.
La vida s’organitzava, principalment, al voltant de dos centres: l’àgora i l’acròpoli.
§ L’àgora era el centre polític i comercial de les ciutats així com una zona residencial, una plaça pública on se celebrava el mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xerrar. Així es mantenien informats sobre tot el que passava a la ciutat.
§ L’acròpoli era un recinte emmurallat situat en un lloc elevat de la ciutat. Com que era una zona fàcil de defensar en cas de guerra, s’hi construïen els temples i alguns dels edificis més importants i s’hi refugiava la població si un conflicte bèl·lic arribava a la ciutat.
Durant l’època hel·lenística les ciutats van assolir un gran desenvolupament: van augmentar de mida i se’n van fundar de noves, com ara Alexandria, a Egipte, o Pèrgam, a l’actual Turquia. Aquests nous assentaments estaven formats per carrers amples i rectes que dibuixaven illes quadrades i regulars. A més, en aquesta etapa es van construir ports més grans que fins llavors, perquè el comerç es va desenvolupar molt.
També es van edificar nous tipus d’edificis. A més dels temples, cada ciutat tenia diversos teatres, gimnasos, biblioteques, museus i grans jardins.
L’arquitectura. Els grecs van construir edificis molt variats, però els més importants de tots eren els temples, on vivien les divinitats. És a dir, els temples tenien com a funció principal contenir l’escultura que representava a la divinitat corresponent.
Els temples es construïen principalment en marbre blanc i es pintaven de colors, que s’han perdut amb el pas del temps. Tenien forma rectangular i eren més petits que els temples egipcis. L’espai interior, reduït, era delimitat per murs construïts amb blocs regulars de pedra o marbre (carreus).
Tot el perímetre s’alçava sobre una plataforma , estava envoltat de columnes, i l’espai que hi havia entre aquestes es cobria amb enormes peces de pedra horitzontals (estructura arquitravada). La coberta del temple era una teulada de dos vessants, que donava una forma triangular a cadascuna de les dues façanes (frontó).
Els temples tenien diverses dependències:
§ El prònaos era el vestibul.
§ La naos o cel·la era la sala principal. Aquí s’hi guardava l’estàtua de la divinitat.
§ L’opistòdom era el lloc on es dipositaven les ofrenes que feien els fidels.
Els grecs, per tant, no van utilitzar ni l’arc ni la volta, sinó que cobrien els temples amb cobertes allindades o arquitravades, és a dir, planes, i amb teulades de dos aiguavessos.
La preocupació dels grecs per l’harmonia, la bellesa i les proporcions correctes va fer que els arquitectes construïssin i decoressin els temples segons unes regles estilístiques molt estrictes que determinaven la mida dels elements arquitectònics i com s’havien de combinar. Aquestes regles s’anomenen ordres.
Al principi, hi havia dos ordres: el dòric i el jònic. Després, en va aparèixer un de nou anomenat corinti, més monumental i generalitzat en l’època hel·lenística. Els tres ordres grecs es diferenciaven principalment per la forma de les columnes, dels capitells i dels entaulaments del temple.
Un dels temples grecs d’estil dòric més importants és el Partenó, situat a l’acròpoli d’Atenes i dedicat a la deessa Atena. Va ser construït en marbre i decorat amb relleus i escultures de l’escultor i arquitecte Fídies.
Un altre tipus d’edifici significatiu de l’arquitectura grega clàssica va ser el teatre, compost per la graderia, un espai semicircular destinat al públic; l’orquestra, on estava situat el cor; i l’escena, en la qual es representaven les tragèdies i les comèdies. D’aquests, destaca el teatre d’Epidaure per la seva gran capacitat (12.000 espectadors) i per la seva extraordinària acústica.
L’escultura. La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció religiosa i representaven divinitats i herois. Per això moltes d’aquestes escultures se situaven en els temples. Un altre grup important d’escultures servia per adornar les tombes.Els escultors grecs van manifestar molt interès per representar la bellesa ideal del cos humà nu. D’aquesta manera, l’escultura reflecteix clarament el principi grec segons el qual l’home és la mesura de totes les coses. Aquesta bellesa es basava en les proporcions harmonioses, cosa que va dur els artistes a crear cossos perfectes.
Per això, els escultors van estudiar detalladament la naturalesa humana. Els artistes pretenien mostrar una bellesa idealitzada, serena i harmoniosa, que es concretaria en la formulació del cànon: la proporció equilibrada entre les diferents parts del cos humà per aconseguir la bellesa ideal. Així, segons l’escultor Policlet, el cap havia de ser, pel que fa a la seva proporció, una setena part del cos.
Els materials més utilitzats en l’escultura grega eren el bronze i el marbre, malgrat que també utilitzaven la fusta, la terracota, l’or i el marfil. Gairebé totes les escultures es pintaven amb colors vius, que no s’han conservat. La majoria de les escultures de bronze s’han perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies que en van fer els romans.
Les escultures gregues més antigues, de l’època arcaica, representaven atletes nus (koúroi) i sacerdotesses (kórai), que es caracteritzaven per la seva rigidesa, d’influència egípcia. Seria a l’època clàssica (segles V i IV) quan els escultors grecs van aconseguir una major perfecció en la representació del cos humà, gairebé sempre masculí. Finalment, a l’època hel·lenística, les escultures es van distingir per una gran expressivitat i per la sensació de moviment.
Les escultures gregues tenien una gran qualitat. Per aquest motiu es van convertir en models per als artistes d’èpoques posteriors.
La ceràmica. Destaca principalment per la seva decoració pintada. Les temàtiques més habituals eren dels relats mitològics i d’escenes pròpies de la vida quotidiana.
Religió : els grecs en tenien molts deus, el principal era Zeus que amb la seua germana Hera dominaven l’OLYMPE. Altres deus eren Afrodita, Apolo, Atenea, Hades, Poseidon,Ares, Hermes…
ALEXANDRE EL GRAN
Amb una vida breu i un regnat de només tretze anys Alexandre va ser un meteor que va canviar el món antic: va portar a la destrucció l'imperi més gran del seu temps, va aconseguir aplegar sota el seu ceptre -efímerament- des de l'Epir grec fins a l'Índia occidental, des dels contraforts de l'Himàlaia fins al desert libi, va canviar la configuració política del món grec i va marcar l'inici d'una nova era. La seva personalitat, però, continua sent encara un enigma per l'escassetat de testimonis directes que en resten i per la llegenda que, des de ben aviat, va embolcallar la seva figura. La seva obra política no es pot entendre sense tenir en compte que, almenys a l'inici, va ser, en realitat, la continuació de la del seu pare, Filip II.
Alexandre va recórrer molt sovint a l'assentament de colònies per afermar les seves conquestes, sobretot en els territoris més remots: algunes fonts arriben a comptar una setantena d'"Alexandries" fundades, amb una fortuna diversa, en emplaçaments considerats estratègics perquè es trobaven bé a la cruïlla de rutes cabdals per al control militar o per a les caravanes comercials, bé a prop dels límits orientals de l'imperi. Alexandria d'Egipte, Herat o Kandahar a l'Afganistan són ciutats actuals que es remunten a la intervenció d'Alexandre. Les noves fundacions reproduïen l'estructura de les ciutats gregues, amb l'àgora, el teatre i el gimnasi, i van ser repoblades amb veterans grecs i macedonis, als quals subordinava la població autòctona camperola. En va ser conseqüència l'expansió del model de vida hel·lè i de la llengua i la cultura gregues, normalment al marge de l'entorn indígena, tot i que el comerç i els contactes interculturals acabarien originant una mescla de formes artístiques i de pensament.
El 324 a.C. va emmaltir i va morir Hefestió, l'amic més pròxim a Alexandre, a mans del qual havia deixat la governació de l'antic Imperi persa mentre el rei combatia en les terres més orientals. L'any següent (323 a.C.) Alexandre estava preparant-se de nou per una llarga expedició per circumnavegar i dominar Aràbia i, potser, dirigir-se cap a la Mediterrània occidental, però un dia després d'un banquet va començar a patir febre i va morir al cap d'uns dies, quan encara no havia arribat als 33 anys. Una mort tan sobtada va aixecar sospites d'enverinament, malgrat que la causa més probable degué ser simplement la malària, i va deixar a l'aire el problema de la seva successió.
Els romans dominaven la península Itàlica i aspiraven a controlar el comerç mediterrani. Els seus rivals eren els cartaginesos.
Amb l'objectiu de dominar la península ibèrica i apoderar-se de les seves riqueses, els romans varen desembarcar a Emporion (Empúries), l'any 218 a.C. La conquesta romana durà més de doscents anys i es va desenvolupar en tres fases:
• El litoral mediterrani (derrotaren els cartaginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).
• El centre (va ser una conquesta llarga).
• La cornisa cantàbrica (el seu domini es va completar l'any 19 a.C.)
La romanització
Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes ciutats.
Els pobles ibers varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de govern, la religió i els costums. Aquest procés d’adaptació a la vida dels romans rep el nom de romanització.
La vida a les ciutats
Les ciutats eren el centre de la vida social, econòmica, política i cultural del món romà.
Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus). Els més humils habitaven en cases de pisos (insulae).Al centre urbà hi havia el fòrum, que era una gran plaça envoltada d'edificis públics, temples i comerços. La ciutat disposava de termes, amfiteatre, teatre i circ. També hi havia monuments commemoratius de batalles (arcs de triomf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes.
LA CIVILITZACIÓ GREGA
Mentre Roma encara era un poble de camperols, al Mediterrani hi havia dues grans potències: els grecs i els fenicis. Cap al 600 a.C. aquests dos pobles arribaren a les costes mediterrànies.
Els fenicis pujaven pel riu Ebre fins més amunt de Tortosa i comerciaven amb el seu vi, que portaven en àmfores, a canvi d'objectes de coure i bronze.
Els grecs fundaven colònies per tota la mediterrània. A terres catalanes, la primera colònia que van fundar fou Empòrion (Empúries) i ben aviat Rhode (Roses).
Característiques dels grecs
Política :
S’agrupaven el Polis (petites ciutats-estat). Cada polis es construía al voltant d’una Acropolis que es trovaba dalt d’un turó.
Les polis més importants van ser Atenes i Esparta.
A Atenes el govern consistía en una Democracia (govern del poble), contaba amb Magistrats (anomenats ACONTES), un Consell (BULÉ) i una Assamblea (ECCLESIA)
A Esparta hi havia dos reis, els Magistrats s’anomenaven EFÓROS, el Consell GERUSIA i l’Assamblea APELLA.
Atenes i Esparta lluitaren juntes front als Perses en les anomenades guerres MEDIQUES.
Atenens i Espartans lluiteren entre si en les anomenades guerres del PELOPONÈS.
Societat:
Hi havia dos grups de persones LLiures i Esclaus
Les persones llires eren de dos tipus :
*Ciutadans : Possein drets politics, per el que podien votar i triar carrecs publics, asi com ser triats ells mateixos com tals. Es consideraven ciutadans els fills de pare i mare atenens. Constituien una minoría.
* No Ciutadans : Eren inmigrants residents a la ciutat. Eren lliures pero mancaven de drets politics i no podien accedir a carrecs publics. Normalment es dedicaven a l’artesania i el comerç.
Els Esclaus : no en tenien cap dret. Eren propietat dels homes i dones lliures. Hi havia diferents tipus d’esclaus segons la funció que desenvolupaven
* La seva economia estava basada en l’agricultura i el comerç. Eren bons artesans i treballaven el cuir, la ceràmica, la llana i els metalls.
* Com que el territori grec està format per moltes illes, van ser grans navegants i tenien contacte amb altres pobles mediterranis. Va ser així com van fundar noves ciutats (colònies) per establir-se o comerciar.
**************
Conocer las costumbres y forma de vida del pueblo griego es una buena manera de acercarse más a esta cultura a la que tanto debemos. Veremos cómo vivían, a qué se dedicaban, y como distribuían las labores al interior de la Sociedad.
En Grecia la educación era fundamental para los más pequeños. Cada día iban a la plaza para escuchar el discurso de los sabios.
Las mujeres se encargaban de salir en busca de agua para llevar a sus hogares en vasijas llamadas ánforas..
El mercado era parte de la vida cotidiana de los griegos donde se podía comprar productos agrícolas y objetos importados. El “agora” o plaza del mercado era considerado el centro de la vida pública, donde se discutían los asuntos de interés para toda la comunidad.
Para comprender la civilización griega debemos entender el significado de una sola palabra "belleza", ella es la síntesis de esta civilización, que se caracterizó por una íntima relación entre belleza y armonía.
Los griegos buscaban la belleza en todas las artes y ciencias, escultura, pintura, teatro, historia, oratoria, literatura, etc.
Las narraciones del poeta Homero ( La Iliada, La Odisea) y las leyendas del Minotauro, son de esa época.
Una de las ciudades más importantes, Esparta, desarrolló su poderío militar y una concepción de amor al Estado que estaba por encima de cualquier individuo, redujeron a los vencidos a la esclavitud .La guerra y el cuidado del Estado eran los únicos móviles de la educación.
Por el contrario, Atenas, otra de las ciudades importantes de Grecia, careció de militarismo y se convirtió en el motor del mundo griego, desarrolló el modelo más perfecto de democracia limitada y sentó las bases de la sociedad occidental actual, sus habitantes proclaman la libertad del individuo, la independencia de poderes y la igualdad entre los ciudadanos, estos solos logros, de hace 2500 años nos da una idea de lo que le debemos a la cultura griega. La cultura griega fue la base de la cultura latina y de toda Europa.
Política :
S’agrupaven el Polis (petites ciutats-estat). Cada polis es construía al voltant d’una Acropolis que es trovaba dalt d’un turó.
Les polis més importants van ser Atenes i Esparta.
A Atenes el govern consistía en una Democracia (govern del poble), contaba amb Magistrats (anomenats ACONTES), un Consell (BULÉ) i una Assamblea (ECCLESIA)
A Esparta hi havia dos reis, els Magistrats s’anomenaven EFÓROS, el Consell GERUSIA i l’Assamblea APELLA.
Atenes i Esparta lluitaren juntes front als Perses en les anomenades guerres MEDIQUES.
Atenens i Espartans lluiteren entre si en les anomenades guerres del PELOPONÈS.
Societat:
Hi havia dos grups de persones LLiures i Esclaus
Les persones llires eren de dos tipus :
*Ciutadans : Possein drets politics, per el que podien votar i triar carrecs publics, asi com ser triats ells mateixos com tals. Es consideraven ciutadans els fills de pare i mare atenens. Constituien una minoría.
* No Ciutadans : Eren inmigrants residents a la ciutat. Eren lliures pero mancaven de drets politics i no podien accedir a carrecs publics. Normalment es dedicaven a l’artesania i el comerç.
Els Esclaus : no en tenien cap dret. Eren propietat dels homes i dones lliures. Hi havia diferents tipus d’esclaus segons la funció que desenvolupaven
* La seva economia estava basada en l’agricultura i el comerç. Eren bons artesans i treballaven el cuir, la ceràmica, la llana i els metalls.
* Com que el territori grec està format per moltes illes, van ser grans navegants i tenien contacte amb altres pobles mediterranis. Va ser així com van fundar noves ciutats (colònies) per establir-se o comerciar.
**************
Conocer las costumbres y forma de vida del pueblo griego es una buena manera de acercarse más a esta cultura a la que tanto debemos. Veremos cómo vivían, a qué se dedicaban, y como distribuían las labores al interior de la Sociedad.
En Grecia la educación era fundamental para los más pequeños. Cada día iban a la plaza para escuchar el discurso de los sabios.
Las mujeres se encargaban de salir en busca de agua para llevar a sus hogares en vasijas llamadas ánforas..
El mercado era parte de la vida cotidiana de los griegos donde se podía comprar productos agrícolas y objetos importados. El “agora” o plaza del mercado era considerado el centro de la vida pública, donde se discutían los asuntos de interés para toda la comunidad.
Para comprender la civilización griega debemos entender el significado de una sola palabra "belleza", ella es la síntesis de esta civilización, que se caracterizó por una íntima relación entre belleza y armonía.
Los griegos buscaban la belleza en todas las artes y ciencias, escultura, pintura, teatro, historia, oratoria, literatura, etc.
Las narraciones del poeta Homero ( La Iliada, La Odisea) y las leyendas del Minotauro, son de esa época.
Una de las ciudades más importantes, Esparta, desarrolló su poderío militar y una concepción de amor al Estado que estaba por encima de cualquier individuo, redujeron a los vencidos a la esclavitud .La guerra y el cuidado del Estado eran los únicos móviles de la educación.
Por el contrario, Atenas, otra de las ciudades importantes de Grecia, careció de militarismo y se convirtió en el motor del mundo griego, desarrolló el modelo más perfecto de democracia limitada y sentó las bases de la sociedad occidental actual, sus habitantes proclaman la libertad del individuo, la independencia de poderes y la igualdad entre los ciudadanos, estos solos logros, de hace 2500 años nos da una idea de lo que le debemos a la cultura griega. La cultura griega fue la base de la cultura latina y de toda Europa.
Conocemos bastante bien la vida de Atenas, gracias a la literatura (comedias y discursos) y al arte (cerámica). Éstos son algunos de esos detalles:
En la ciudad no había casas ostentosas o grandes palacios.
La mayoría de las casas estaban construidas con barro y madera. Solían tener una sola planta, en el caso de que hubiera dos, solían tener una escalera exterior.
El mobiliario estaba formado por baúles, camastros, sillas, etc.
Sabemos que los hombres solían pasar mucho tiempo fuera de sus viviendas y por ello no se preocupaban por tener grandes lujos.
Un día cualquiera
Veamos qué tipo de vida hacía un ciudadano ateniense medio. Por la mañana se vestían y tomaban un poco de comida: pan con aceite y aceitunas.Las mujeres apenas salían de casa, dedicaban bastante tiempo a su arreglo personal, usaban cremas, perfumes, adornos y joyas.
Los hombres pasaban la mañana en el ágora o en el campo cuidando de sus negocios y de sus tierras.
Al mediodía tomaban algo ligero para comer y descansaban. Después solían ir a los baños y a las barberías. Al caer la tarde volvían a casa para cenar, esta era la comida más importante del día. A veces se cenaba en familia, en otras ocasiones había invitados. En ese caso, tras la cena se celebraba un simposion (τὸ συμπόσιον: "bebida en común")
Los symposia o banquetes
Cuando los invitados llegaban a la casa del anfitrión se descalzaban y los esclavos les lavaban los pies.En algunas ocasiones se ponían guirnaldas. A continuación se tumbaban a comer, reclinados en lechos, tomaban la comida servida en mesas bajas. No usaban cubiertos, cogían la comida con la mano derecha. Si las mujeres de la casa habían estado presentes, se retiraban de la sala y los hombres bebían vino mezclado con agua. Ése era propiamente el simposion.Cultura :
Van ser els primers a desenvolupar la filosofia (“amor al saber”). Van fer grans avenços en medicina, astronomia, matemàtiques, geografia, etc.
L’art clàssic grec
Malgrat que al llarg dels segles l’art grec va anar evolucionant, les característiques que va adquirir al segle V a.C., especialment a la polis d’Atenes, s’han convertit en el punt de referència per a tota la Història de l’Art posterior.
Els artistes grecs van reflectir l’optimisme que vivia la societat en les seves obres. Van esforçar-se per fer un art al servei dels homes del seu temps, un home que era la mesura de totes les coses, en contraposició a les civilitzacions orientals on més aviat s’intentava mostrar la grandesa dels déus davant la petitesa dels humans.
Els grecs reien en una bellesa ideal, basada en l’equilibri i l’harmonia entre totes les parts. Això va portar-los a estudiar molt profundament les proporcions de l’anatomia humana i les mesures més harmòniques dels edificis, entre d’altres. Aquesta forma de concebre l’art, com a creadora de bellesa, l’anomenem idealisme.
Les ciutats. Com que el relleu grec era molt accidentat, el transport i el comerç eren difícils per terra. Per això, les ciutats solien estar situades a prop del mar, on les comunicacions eren més fàcils.
Les ciutats tenien carrers estrets, tortuosos i foscos. Per exemple, la ciutat d’Atenes no tenia un pla urbanístic regular; la majoria de les cases eren molt modestes, i aquestes i els petits tallers annexos estaven distribuïts en carrers estrets i serpentejants. A Atenes hi havia barris amb cases més àmplies, on vivien els rics, però la major part dels ciutadans acomodats vivien als afores o a les zones rurals. Durant el dia, la gent feia molta vida al carrer, però a la nit la ciutat esdevenia fosca i insegura.
La vida s’organitzava, principalment, al voltant de dos centres: l’àgora i l’acròpoli.
§ L’àgora era el centre polític i comercial de les ciutats així com una zona residencial, una plaça pública on se celebrava el mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xerrar. Així es mantenien informats sobre tot el que passava a la ciutat.
§ L’acròpoli era un recinte emmurallat situat en un lloc elevat de la ciutat. Com que era una zona fàcil de defensar en cas de guerra, s’hi construïen els temples i alguns dels edificis més importants i s’hi refugiava la població si un conflicte bèl·lic arribava a la ciutat.
Durant l’època hel·lenística les ciutats van assolir un gran desenvolupament: van augmentar de mida i se’n van fundar de noves, com ara Alexandria, a Egipte, o Pèrgam, a l’actual Turquia. Aquests nous assentaments estaven formats per carrers amples i rectes que dibuixaven illes quadrades i regulars. A més, en aquesta etapa es van construir ports més grans que fins llavors, perquè el comerç es va desenvolupar molt.
També es van edificar nous tipus d’edificis. A més dels temples, cada ciutat tenia diversos teatres, gimnasos, biblioteques, museus i grans jardins.
L’arquitectura. Els grecs van construir edificis molt variats, però els més importants de tots eren els temples, on vivien les divinitats. És a dir, els temples tenien com a funció principal contenir l’escultura que representava a la divinitat corresponent.
Els temples es construïen principalment en marbre blanc i es pintaven de colors, que s’han perdut amb el pas del temps. Tenien forma rectangular i eren més petits que els temples egipcis. L’espai interior, reduït, era delimitat per murs construïts amb blocs regulars de pedra o marbre (carreus).
Tot el perímetre s’alçava sobre una plataforma , estava envoltat de columnes, i l’espai que hi havia entre aquestes es cobria amb enormes peces de pedra horitzontals (estructura arquitravada). La coberta del temple era una teulada de dos vessants, que donava una forma triangular a cadascuna de les dues façanes (frontó).
Els temples tenien diverses dependències:
§ El prònaos era el vestibul.
§ La naos o cel·la era la sala principal. Aquí s’hi guardava l’estàtua de la divinitat.
§ L’opistòdom era el lloc on es dipositaven les ofrenes que feien els fidels.
Els grecs, per tant, no van utilitzar ni l’arc ni la volta, sinó que cobrien els temples amb cobertes allindades o arquitravades, és a dir, planes, i amb teulades de dos aiguavessos.
La preocupació dels grecs per l’harmonia, la bellesa i les proporcions correctes va fer que els arquitectes construïssin i decoressin els temples segons unes regles estilístiques molt estrictes que determinaven la mida dels elements arquitectònics i com s’havien de combinar. Aquestes regles s’anomenen ordres.
Al principi, hi havia dos ordres: el dòric i el jònic. Després, en va aparèixer un de nou anomenat corinti, més monumental i generalitzat en l’època hel·lenística. Els tres ordres grecs es diferenciaven principalment per la forma de les columnes, dels capitells i dels entaulaments del temple.
Un dels temples grecs d’estil dòric més importants és el Partenó, situat a l’acròpoli d’Atenes i dedicat a la deessa Atena. Va ser construït en marbre i decorat amb relleus i escultures de l’escultor i arquitecte Fídies.
Un altre tipus d’edifici significatiu de l’arquitectura grega clàssica va ser el teatre, compost per la graderia, un espai semicircular destinat al públic; l’orquestra, on estava situat el cor; i l’escena, en la qual es representaven les tragèdies i les comèdies. D’aquests, destaca el teatre d’Epidaure per la seva gran capacitat (12.000 espectadors) i per la seva extraordinària acústica.
L’escultura. La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció religiosa i representaven divinitats i herois. Per això moltes d’aquestes escultures se situaven en els temples. Un altre grup important d’escultures servia per adornar les tombes.Els escultors grecs van manifestar molt interès per representar la bellesa ideal del cos humà nu. D’aquesta manera, l’escultura reflecteix clarament el principi grec segons el qual l’home és la mesura de totes les coses. Aquesta bellesa es basava en les proporcions harmonioses, cosa que va dur els artistes a crear cossos perfectes.Els materials més utilitzats en l’escultura grega eren el bronze i el marbre, malgrat que també utilitzaven la fusta, la terracota, l’or i el marfil. Gairebé totes les escultures es pintaven amb colors vius, que no s’han conservat. La majoria de les escultures de bronze s’han perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies que en van fer els romans.
Les escultures gregues més antigues, de l’època arcaica, representaven atletes nus (koúroi) i sacerdotesses (kórai), que es caracteritzaven per la seva rigidesa, d’influència egípcia. Seria a l’època clàssica (segles V i IV) quan els escultors grecs van aconseguir una major perfecció en la representació del cos humà, gairebé sempre masculí. Finalment, a l’època hel·lenística, les escultures es van distingir per una gran expressivitat i per la sensació de moviment.
Les escultures gregues tenien una gran qualitat. Per aquest motiu es van convertir en models per als artistes d’èpoques posteriors.
La ceràmica. Destaca principalment per la seva decoració pintada. Les temàtiques més habituals eren dels relats mitològics i d’escenes pròpies de la vida quotidiana.
Religió : els grecs en tenien molts deus, el principal era Zeus que amb la seua germana Hera dominaven l’OLYMPE. Altres deus eren Afrodita, Apolo, Atenea, Hades, Poseidon,Ares, Hermes…
ALEXANDRE EL GRAN
Amb una vida breu i un regnat de només tretze anys Alexandre va ser un meteor que va canviar el món antic: va portar a la destrucció l'imperi més gran del seu temps, va aconseguir aplegar sota el seu ceptre -efímerament- des de l'Epir grec fins a l'Índia occidental, des dels contraforts de l'Himàlaia fins al desert libi, va canviar la configuració política del món grec i va marcar l'inici d'una nova era. La seva personalitat, però, continua sent encara un enigma per l'escassetat de testimonis directes que en resten i per la llegenda que, des de ben aviat, va embolcallar la seva figura. La seva obra política no es pot entendre sense tenir en compte que, almenys a l'inici, va ser, en realitat, la continuació de la del seu pare, Filip II.
Alexandre va recórrer molt sovint a l'assentament de colònies per afermar les seves conquestes, sobretot en els territoris més remots: algunes fonts arriben a comptar una setantena d'"Alexandries" fundades, amb una fortuna diversa, en emplaçaments considerats estratègics perquè es trobaven bé a la cruïlla de rutes cabdals per al control militar o per a les caravanes comercials, bé a prop dels límits orientals de l'imperi. Alexandria d'Egipte, Herat o Kandahar a l'Afganistan són ciutats actuals que es remunten a la intervenció d'Alexandre. Les noves fundacions reproduïen l'estructura de les ciutats gregues, amb l'àgora, el teatre i el gimnasi, i van ser repoblades amb veterans grecs i macedonis, als quals subordinava la població autòctona camperola. En va ser conseqüència l'expansió del model de vida hel·lè i de la llengua i la cultura gregues, normalment al marge de l'entorn indígena, tot i que el comerç i els contactes interculturals acabarien originant una mescla de formes artístiques i de pensament.
El 324 a.C. va emmaltir i va morir Hefestió, l'amic més pròxim a Alexandre, a mans del qual havia deixat la governació de l'antic Imperi persa mentre el rei combatia en les terres més orientals. L'any següent (323 a.C.) Alexandre estava preparant-se de nou per una llarga expedició per circumnavegar i dominar Aràbia i, potser, dirigir-se cap a la Mediterrània occidental, però un dia després d'un banquet va començar a patir febre i va morir al cap d'uns dies, quan encara no havia arribat als 33 anys. Una mort tan sobtada va aixecar sospites d'enverinament, malgrat que la causa més probable degué ser simplement la malària, i va deixar a l'aire el problema de la seva successió.
LA CONQUESTA ROMANA
Els romans dominaven la península Itàlica i aspiraven a controlar el comerç mediterrani. Els seus rivals eren els cartaginesos. Amb l'objectiu de dominar la península ibèrica i apoderar-se de les seves riqueses, els romans varen desembarcar a Emporion (Empúries), l'any 218 a.C. La conquesta romana durà més de doscents anys i es va desenvolupar en tres fases:
• El litoral mediterrani (derrotaren els cartaginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).
• El centre (va ser una conquesta llarga).
• La cornisa cantàbrica (el seu domini es va completar l'any 19 a.C.)
La romanització
Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes ciutats.
Els pobles ibers varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de govern, la religió i els costums. Aquest procés d’adaptació a la vida dels romans rep el nom de romanització.
La vida a les ciutats
Les ciutats eren el centre de la vida social, econòmica, política i cultural del món romà.
Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus). Els més humils habitaven en cases de pisos (insulae).Al centre urbà hi havia el fòrum, que era una gran plaça envoltada d'edificis públics, temples i comerços. La ciutat disposava de termes, amfiteatre, teatre i circ. També hi havia monuments commemoratius de batalles (arcs de triomf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes.
A la ciutat romana també hi havia persones lliures i esclaus. Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d'una altra persona.
La vida al camp
La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp. Varen millorar les tècniques agrícoles dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
Els conreus més importants i que exportaven eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres. Elaboraven el garum (una salsa de peix).
La mineria i el comerç
La península Ibèrica va ser un centre miner important. S’exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.
Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats).
La religió dels romans
Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus). Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno. L'emperador romà era adorat com si fos un déu.
Dels romans hem heretat lleis i costums i, sobretot, la llengua (el llatí, que donaria origen amb el pas del temps al català, el castellà, l’italià, el gallec,...)
La vida al camp
La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp. Varen millorar les tècniques agrícoles dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
Els conreus més importants i que exportaven eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres. Elaboraven el garum (una salsa de peix).
La mineria i el comerç
La península Ibèrica va ser un centre miner important. S’exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.
Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats).
La religió dels romans
Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus). Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno. L'emperador romà era adorat com si fos un déu.
Dels romans hem heretat lleis i costums i, sobretot, la llengua (el llatí, que donaria origen amb el pas del temps al català, el castellà, l’italià, el gallec,...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario